Durgā, la deessa invencible

Mare de l’univers, força protectora i transformadora.

Poc després de la celebració del Dia Internacional de la Dona (8M), en el calendari hindú té lloc Navarātrī, un festival dedicat a la deessa Durgā, una de les figures femenines més importants de l’hinduisme.

La paraula Navarātrī significa literalment “nou nits” (nava, nou; rātrī, nit). Durant aquests dies, cada jornada se celebra una pūjā, una cerimònia d’adoració dedicada a una de les nou formes de Durgā, cadascuna amb característiques i qualitats diferents. Aquestes celebracions són moments de devoció i pregària en què es demanen benediccions, entre altres coses, per avançar en el camí espiritual.

El seu nom deriva de dur (dificultat) i gam (travessar o superar), i pot interpretar-se com “la invencible” o “aquella que supera els obstacles”. Durgā és venerada com la mare de l’univers i com una força capaç d’actuar amb determinació, claredat i protecció davant les dificultats.

Durgā muntada sobre un lleó.

La simbologia de la representació de Durgā

Les primeres referències a Durgā apareixen als textos vèdics, com el Ṛgveda (segles XV–XII aC) i l’Atharvaveda (segles XII–IX aC), però el relat complet de la deessa es desenvolupa més tard, sobretot al Devī Māhātmya (segles V–VI), que forma part del Mārkaṇḍeya Purāṇa.

La manera com Durgā és representada en l’art tradicional transmet molts dels significats associats a aquesta deessa. Sovint apareix amb diversos braços cadascun sostenint una arma diferent, totes elles ofertes per diferents déus i que simbolitzen les diferents qualitats associades a aquesta deessa.

Durgā és representada muntant un lleó o un tigre, animals associats al coratge, la determinació i la confiança, derrotant al dimoni Mahiṣāsura, que simbolitza el triomf de la consciència i de l’harmonia sobre les forces que generen confusió i desequilibri.

En la tradició hindú existeixen també altres figures femenines de gran importància (Mahādevī, Laksmi, Sarasvati, Parvati…) que expressen diferents aspectes d’aquesta mateixa energia. La seva presència mostra la riquesa i la complexitat amb què la figura femenina és representada dins de la tradició espiritual de l’Índia.

Durgā i els seus múltiples braços empunyant les diferents armes.

Durgā i el camí del ioga

En el camí del ioga, les persones practicants — yoginī i yogin— demanen també benediccions a Durgā per poder avançar en el seu camí espiritual.

Els obstacles que apareixen en els relats mitològics poden entendre’s com una representació de les dificultats que formen part de qualsevol camí de transformació: la inèrcia, la por, la confusió o la manca de perseverança.

La figura de Durgā recorda, en aquest context, la força interior que permet avançar malgrat les dificultats, sostenir la pràctica i continuar el camí amb determinació.

D’aquesta manera, entenem que la pràctica del ioga no consisteix només en tècniques o postures, sinó també en un procés de transformació interior que requereix constància, claredat i dedicació.

Com a mare de l’univers, Durgā simbolitza la força que protegeix i sosté la vida, i ens guia cada dia en el nostre camí del ioga.