Després d'acollir-vos i donar-vos la benvinguda a Yogalaya, volem continuar aquest cicle de reflexions filosòfiques amb una petita introducció als obstacles, que esperem que us ajudi a aprofundir en la vostra pràctica personal. Fa poques setmanes que acabem de transitar el canvi d'any, i sempre és un moment que marca un canvi: és un final i, alhora, un començament. És també temps de bons propòsits però, en el camí d'acomplir-los, ens trobarem impediments i dificultats que caldrà superar per continuar el nostre camí. Patañjali, el gran sistematitzador del ioga (500 a 200 aC), ens parla d’aquests obstacles, antarāya, i ens proporciona eines per superar-los.
Gaṇeśa i els obstacles
गणेश
La tradició iogui considera que Gaṇeśa és l’eliminador d’obstacles, tot i que, de vegades, es diu que posa obstacles al nostre camí per tal que puguem aprendre i créixer com a persones. En els sutra del ioga, Patañjali enumera 9 obstacles en el camí cap a una vida sana i cap a l’autorealització.
vyādhi styāna saṃśaya pramāda ālasya avirati bhrāntidarśana alabdhabhūmikatva
anavasthitatvāni cittavikṣepāḥ te antarāyāḥ (Patañjali, 1.30)
Els obstacles que acabem de citar en sànscrit són: la malaltia, el decaïment, el dubte, l’arrogància, la mandra, la incontinència dels desitjos de tot tipus, la creença en la pròpia veritat com a absoluta, la incapacitat de concentrar-se i la inestabilitat de mantenir el treball aconseguit. Paral·lelament a aquests nou, n’enumera quatre més: la infelicitat, la desesperació, la falta de fermesa física i la respiració inestable.
duḥkha daurmanasya aṅgamejayatva śvāsapraśvāsāḥ vikṣepa sahabhuvaḥ (Patañjali, 1.31)
CITTAVIKṢEPA
Cittavikṣepa és com Patañjali anomena l’estat de consciència oscil·lant i dispersa en què ens trobem quan els obstacles ens superen.
CITTAPRASĀDANA
Cittaprasādana és com Patañjali anomena l’estat de consciència serena i favorable i, per cultivar-la, ens ofereix diversos remeis. Un d’aquests remeis és el que es compon de quatre elements, maitrī, karuṇā, muditā i upekṣā que, en la nostra llengua, es poden entendre així:
Benevolència i bona voluntat amb tota la creació.
Compassió davant del dolor.
Joia i satisfacció per la virtut.
Indiferència i desvinculació del vici.
maitrī karuṇā muditā upekṣāṇāṃ sukha duḥkha puṇya apuṇya viṣayāṇāṁ
bhāvanātaḥ cittaprasādanam (Patañjali, 1.33)
Abans de presentar aquests remeis, juntament amb d'altres que podem trobar en els Ioga sūtra que segueixen el que acabem de citar, Patañjali proposa la concentració i la focalització en la pràctica.
tatpratiṣedhārtham ekatattva abhyāsaḥ (Patañjali, 1.32)
I és que per poder practicar aquest remeis ja cal una consciència mínimament serena i disposada. B.K.S. Iyengar proposa treballar amb determinació āsana i prāṇāyāma per asserenar la consciència i poder percebre cittaprasādana, aquesta quietud de la ment.
Començant per una pràctica física minuciosa es pot arribar a la veritat. (Gheranda Samhitã, 1.5)
Lectures recomanades per aprofundir-hi
Luz sobre el Yoga – Introducció – ¿Qué es el Yoga? – Cittavikṣepa (Distracciones y obstáculos)
Luz sobre el Pranayama - Capítol 8 – Obstáculos y ayudas
Luz sobre las Yoga Sūtras de Patañjali – Introducció samādhi pāda - Sutra I.30 – I.40
El corazón de los Yoga Sūtras – Capítol 10 – Vṛtti, kleśa i antarāya
댓글