Segons l’hinduisme, prakṛti o natura no es pot activar a si mateixa. Només quan puruṣa o l’esperit entra en contacte amb prakṛti es dona la vibració de la vida o prāṇa. L’evolució no es pot produir sense que puruṣa entri en contacte amb els principis de la natura. Citta, la consciència, s’ha d’educar per invertir el seu propi fluir cap als òrgans de percepció i els objectes sensibles, per convertir una citta bhogika (del mot bhoga o plaer) en una citta yaugika a través del ioga. Aleshores, la consciència juga un paper clau en la construcció d’un pont entre puruṣa i prakṛti.
"Si veiem la respiració com a sistema respiratori, es tracta d'un fenomen físic. En canvi, si estudiem i comprenem l'acció de la respiració sobre la ment, esdevé quelcom espiritual."
La inspiració és l’Ésser que entra en contacta amb la perifèria: el seu nucli es mou i toca la capa interna de la pell, que és la frontera externa del cos. Així, la inspiració és el procés evolutiu de l’ànima que es dirigeix enfora.
L’expiració és el viatge de tornada on el cos, la ment i la intel·ligència es mouen cap a l’interior per arribar a la seva font, és el procés involutiu. Ambdós processos representen el prāṇāyāma.
En el muṇḍakōpaniṣad s’explica la transformació de la ment externa o expositiva cap a la ment interna:
Dos ocells s’estan junts en una figuera. Un es mou sense parar de branca en branca, picotejant fruits de gustos diversos: àcids, amargs, dolços, salats o insípids. Agitat perquè no troba el gust satisfactori, es mou inquiet de branca en branca. A poc a poc, sense adonar-se’n, aquest ocell agitat s’acosta al seu tranquil company que es manté impassible, constant, silenciós i feliç. Sorprenentment, de sobte perd tot l’interès per la recol·lecció de fruits i es queda en silenci, com l’altre ocell.
En el procés d'inspiració, cap al final, pariṇāma citta (l’ocell agitat) es va transformant en kūthaṣta citta (l’ocell silenciós) i és en el kumbhaka (retenció) on s’integren. Quan expirem des d’aquest estat de kūthaṣta, citta canvia a pariṇāma per transformar-se novament en kūthaṣta citta.
En cada cicle de respiració trobem dos camins: el camí de creació cap a l’exterior en la inspiració, i el camí de renúncia cap a l’interior en l’expiració. Els ioguis aprenen a assolir l’equilibri entre aquests dos estats.
"Prānāyāmā és el pont entre la part física i l'espiritual, i per això diem que constitueix l'eix del ioga.'
Comments